dimarts, 11 d’octubre del 2011

Marc Plans i la diada de Reus

4 apunts de la diada de Reus

Feia molt temps que no anava a Reus, més que res perquè no hi tinc gaire tirada, i sort que m’acompanyava un amic que em va fer de guia, a part dels problemes que acostumo a tenir per aparcar, vaig trobar agradable el passeig fins a la plaça del Mercadal, és una ciutat que fa goig.

Però aquesta felicitat i relaxament, ja que la meva colla no actuava, es van acabar en sec quan van entrar a plaça els minyons de Terrassa a ritme de Paquito Chocolatero, veient l’entrada de la Colla Vella, això gairebé va suposar un xoc.

Cal ser tant exagerats? El perfil de colla iconoclasta se l’han guanyat a pols, i no han de tenir por que ningú no els el prendrà.

I és clar, vem seguir fent un seguiment ala amics terrassencs. Moltes camises per fora els pantalons, moltes faixes tunejades, com va dir un company de colla, moltes motxilles, i per sobre de tot, el nostre amiguet de la cresta. S’ha de reconèixer que el pentinat li queda bé, dissabte portava la cresta ben feta i semblava que havia anat al barber feia poc. Els pantalons retallats aquest cop els portava nets, que ja és d’agrair, i anava ben afaitat, tot i que no sé si és que encara no li surt barba. El xicot però, ho va fer molt bé.

En fi, que crec que no estaria malament que cuidessin un mica la imatge, però em sembla que a ells ja els està bé. No vull ni pensar què podria passar si haguessin d’anar a la processó de sant Magí o santa Tecla després d’un dinar de Festa Major!

A part de tot això, també comentar l’ambient de la diada. Crec que el problema és Reus. Les colles hi venen a fer grans castells, la plaça no està de gom a gom, però està plena, tot i que no són els reusencs qui l’omplen, no sé si eren els generadors amb el soroll molest, ... però aquesta diada no m’acaba d’enganxar, li trobo a faltar alguna cosa i no sé ben bé què és.

I només per acabar, i a tall d’anècdota, us veu fixar en la quantitat de mocadors que portaven els castellers de tronc de Vilafranca? Mireu les fotos que ha penjat el Torreño al facebook, perquè hi ha algun casteller que n’arriba a portar fins i tot 5! Tenen comissió?

Josep Torreño: Porta un amic

S’ha posat molt de moda fer participar als assajos de les colles al nostre cercle més intim, una moda que s’ha extés en gairebé tot el territori casteller . Per lo vist , s’anomena a tot a rreu igual , “ porta un amic “.
Porta un amic a l’assaig consisteix en aproximar ni que sigui per un dia , a un colega nostre i omplir el local gràcies als nostres cunyats, companys de feina , veins o qui convingui .
Segur que amb aquesta col•laboració que aporta cadascú, les colles s’en surten beneficiades fent uns mega- assajos impensables sense la seva ajuda.
¿ Però, han pensat les juntes de les colles que anomenant-lo porta un amic , pot ferir sensibilitats ? Si precissament un conegut meu fa fa castells perque no té amics . I no és l’Ocaña .
A veure. Probeu vosaltres els castellers de portar un amic o a la dona a l’assaig. Si ténen criteri el més obvi és que us engeguin a la merda .
Quantes vegades els teus amics t’han convocat per exemple, al tipic sopar d’ex alumnes de 6è de básica ? i tú dius ;
- NO PUC , TINC ASSAIG …. ( PER SORT !)
O Que la teva dona et digui : “ Dissabte tenim bateig del fill de la companya de feina , hem d’anar-hi ”
-NO PUC TINC , ACTUACIÓ …. (també, per sort……… )
O que la mastressa et demani també que “ Divendres que es festiu podriem anar a la platja” - Vale , a Tarragona!
La fas passar pel tubu i … cap a la diada de sant magí , a veure castells ! .
Amb aquests 3 exemples , que segur que més d’un s’hi sent identificat , les colles aquestes pretenen que algú vingui a fer el friki amb nosaltres ?
De març a novembre els castellers a vegades ens convertim en persones absents de la nostre vida social i familiar . Ho ténen en compte això les colles castelleres ? ara hem de portar l’amic que no entén mai que sacrifiquis tant l’agenda i et passis tot el dia fent o veient castells?
O la TEVA dona???? No et juguis la parella o el matrimoni , aneu alerta , aviat es podría engegar la campanya PORTA UN ADVOCAT A L’ASSAIG !
El dia que a Tarragona i el sud per extensió us arribi aquesta moda , Coca-cola Cow Boy, tú també pillaràs! ! Amaga’t !
I es que cony , si vols que un assaig funcioni , si ets bon president i busques gent , pensa – t’ho bé, anima’t , fes la campanya “ porta unes amigues” i les convidem a birres . Ja veureu com el repartiment de camises noves és un no parar .

dimarts, 16 d’agost del 2011

Eloi Calvet, al programa del 8 d'agost de 2011

Tot castell està composat per tronc i pinya. Ai la pinya! Per moltes colles, "ese extraño elemento".

Unes vegades perque no es presta atenció a l'hora de montar-la i tancar-la bé, cosa que incideix negatívament en l'execució del castell. Altres vegades, perque les colles se la deixen a casa, literalment. Quantes vegades hem vist o patit colles que s'han presentat a plaça amb lo just, pero no el necessari, per cumplir el seu programa? En els millors dels casos, primers laterals, segones mans i segons daus d'altres colles, són habituals. Fa poc, inclús, vam poder veure un 4d8 amb una de les 4 agulles amb la camisa de la colla acompanyant. Molt poca vergonya i un punt de nocturnitat mal amagada. Les xarxes socials són una espècie de BigBrother que tot ho veu i tot ho vigila.

Altres vegades, passa que hi ha un excés de zel, o de patxorra. Montar una pinya de castells de 6 o 7 no comporta grans complicacions, ni de preparació ni d'execució. És culpidor, doncs, que en certes ocasions, són les colles d'aquest nivell les que trenquen el ritme de les diades on hi participen. A part d'això, tenen assumit que poden fer ús d'un espai de temps mort que alguna divinitat castellera els hi ha otorgat per obra i gràcia dels pebrots del cap de colla. Temps mort totalment evitable, per respecte a l'espectador i a les altres colles que t'acompanyen i, de retruc, t'ajuden. Això últim però, no és monopoli de les colles petites. Hi ha colles grans i mitjanes famoses per la seva calma i absoluta serenor a l'hora de preparar un castell, sigui a primera o última ronda a 2/4 de 4 de la tarda. Tots hem d'estar atents a aquest tema.

L'èxit del timing en el darrer Concurs hauria de ser suficient prova de que voler és poder. I si hi ha colles que s'entossudeixen en que acabis dinant fred, malament i de morros, n'hi ha d'altres que saben que el destí de l'afeccionat casteller és gaudir dels canelons calents i el txintxin amb tota la família. I amb ganes de tornar-hi.

dimarts, 12 de juliol del 2011

Píndola de l'Eloi del 4 de juliol.

I els castells van descobrir el twitter...

Primer foren els cronistes, intrèpids pioners que farcien els seus escrits de referències mítiques. Més tard la proliferació de premsa especialitzada tant en versió escrita, radiofònica o televisiva fa que es comenci a intuir la influència d’un nou lobby periodístico-masònic amb un llenguatje més modern, contundent i polèmic. Són els que ara ja comencen a coneixes com la central chartreussera, del raim, la txiruca o el calçot, depenent la seva ascendència. Les suposades parcialitats d’aquests, començaven a ser tema de conversa. Amb els blogs personals, les opinions més o menys assenyades permeten portar aquestes discussions més a prop dels castellers. Després l’amigable Facebook, relaxant tensions, on tothom es fa amic de tothom... pero resulta que el Twitter... ai el Twitter... ho descarria tot.

Fantàstica eina de búsqueda d’informació general, de seguiment de famosetes o de debat més o menys aferrissat, ens obre pels amants dels castells unes possibilitats fins ara inexistents. És fàcil, àgil, dinàmic, salvatge... Ja fa temps que la majoria de colles, castellers àvids d’informació, i programes de ràdio o TV (amb la remarcable i lamentable excepció del pilarde8) hi estan posats, i hem començat a notar els seus efectes.

Primer el de l’etiquetatge. Si tot l’escrit i relacionat amb els castells s’etiqueta amb el hashtag #castellers, podrem seguir-ho fàcilment. Informació a temps real sigui en forma gràfica, d’estadística o opinió. Una altra cosa és que l’etiqueta sigui l’adequada o no. No cal dir que això de castellers enlloc de castells comença a ser patètic, però el problema està en que ara l’etiqueta funciona a tal velocitat de creuer que costarà canviar-ho. NI QUE L’HAGUÉS CREAT EL JOSEP CUNÍ!!! I trobem també hashtags creats per colles o gropúscles dins les colles. Un de semiconsolidat i expandint-se és #gangmatalasser. Una immensa tonteria que permet trobar fàcilment tot el que comentem els de la camisa ratllada, sigui de temàtica castellera o no. Si ho voleu veure, allà està.

Un altre tema interessant és, que dir el que vols dir en 140 caràcters, que semblen pocs pero no, té el seu què. És allò que alguns diuen de “la mente aguzada y los dardos certeros” Per exemple, veure qualsevol retransmissió esportiva per televisió mentre segueixes els seu hashtag és una gran experiència. A la final de Wimbledon d’ahir, per exemple, algú piulava durant el 4rt set “rectificar és de serbios”, i durant una pausa entre jocs “me asomo a la ventana es la Xisca de ayer” Doncs això és extrapolable a les actuacions castelleres. Fins hi tot d’aquí poc, les llargues i insufribles actuacions seran les favorites de castellers amb smartphones, i potser estem davant d’una efímera existència d’aquest format a l’antiga que enguany està traient el cap en algunes actuacions.

I per últim, el que interessa. Es diu que el que necessiten els castells és el seu Puntopelota particular. Jo dic que no. El twitter és la versió millorada de les polèmiques de la Jove. Temes com imbatibilitats mantingudes a Cornellà, suposades representacions en nom de tot el món casteller a la Patum de Berga, la mania persecutòria d’alguns envers els Concurs o el primer gamma extra de la temporada, han provocat acaloraments diversos en format de twit. I ahir mateix, en que un piulador egarenc se’n va enrecordar de la inexistent germana d’un verd i friki col·laborador nostru, i més coses... Programes de televisió que critiquen a programes de ràdio, i com que això de la guerra de programes ens interessa, allà va l’últim exemple. El twitter del programa QUARTA RONDA de LlobregatTV diu això:
@3Rondes és un gran programa sobre castells, però a #quartaronda no compartim aquesta visió tan centrada en rànquings i punts #castellers
Ja veieu. El 3Rondes sempre en el punt de mira. Des d’aquí no entrarem en aquesta guerra, pero recordeu el hashtag #elpilard8molamesqel3rondes

I ja estic, pero deixeu-me acabar proposant un altre hashtag:
#TORREÑOESTASENTODOSLOSFREGAOS!!!

Píndola de l'Eloi Calvet, del 20 de juny.

Ja tornem a ser-hi.
Després d’uns quants anys amb un format que ja va donar tots els seus fruits i més, el PILAR DE 8 torna reduït pel que fa al temps, però no pel que fa a les intencions. En aquest món 2.0 de continua reinvenció, el seguiment mediàtic dels castell s’ha d’anar adaptant als nous temps, i en això estem.
Aquest programa ha intentat sempre incidir en la cara més desenfadada de la nostra activitat, i ara haurem d’anar més per feina que mai. Enfotrase’n de tothom i per damunt de tot, de nosaltres mateixos en mitja hora, suposarà un esforç superior que no volem de fugir. Per això es fitxa a l’Ocaña. Bé, per això i per “algo” més.
És sabut que el PILARD8 sempre ha sigut un niu de matalassers, i ara, incorporar un membre de la Jove és l’hòstia . En això guanyarem credibilitat, o no. Però sobretot se’l fitxa per continuar gaudint del seu particularíssim ranking. Ocaña, va, confessa-ho. Un dia ens portes el pendulito pendulito per veure com te’l curres. O ens diràs que has elaborat unes completíssimes fórmules trigonomètriques per decidir les posicions? No cola. I a més, no tardaràs en rebre pressions per fer pujar una o altra colla de lloc. Perquè… saps? Ocaña?Aquest programa sí és influent i lo demés són tonteries.
A part d’això, estem els matadillus que el jefe ens ha donat 2 valiosíssims minuts als final per destripar del que ens roti. Un servidor, el Marc, que em va fotre el “puestu” l’any passat tan aquí al programa com a l’agulla del 2d8f, i atenció, el Josep Torreño, autoanomenat frikicasteller, la quota vilafranquina en un món dominat pels vilafranquins i ple de quotes vilafranquines. El friki intentarà bombardejar-nos la criatura des de dintre mentre ell porta un programa vilafranquí en un món cada cop més dominat pels vilafranquins. Ja et dic jo que aquí vagis amb molt de compte, com diuen en aquell anunci, TE ESTAREMOS VIGILANDO, i ves que la debacle de Fonxo Blanch no sigui la senyal d’alguna cosa més gruixuda.

En definitiva, aquí estarem pel que faci falta. Narrarem en primícia l’evident decadència dels blogs castellers davant la febre del Facebook i l l’absolut sometiment a twitter DÉU NOSTRU SENYOR. Jo mateix sóc un acòlit del twitter, i no descarto la creació i promoció de hashtags. Ja sabeu, si ens teniu una mica d’apreci, hem de fer trendingtopic a la següent etiqueta: #elpilarde8molamesqel3rondes.

I per lo demés, trobem el panorama casteller quasi igual com el vam deixar. Els Minyons una mica més fieros, els de Sabadell que són la gran sensació del momento, i el BaixGaià més onfire que mai.

JO TAMBÉ US ENYORAVA